Tres generacions i una trajectòria de més de cinquanta anys dedicades a aquesta professió, en una explotació familiar d’unes 100 vaques en producció.
On recorden com de petits, ajudaven als pares a donar la llet als vedells petits i ja de més grans a munyir. Es van anar fent grans, creixent, fins que la incertesa del relleu generacional i diferents crisis en el sector, van fer que el creixement s’aturés.
Un nou projecte comença, amb força, oxigenant a aquesta professió tant sacrificada i a la vegada tant poc valorada, que amb el suport de tots, tenen moltes ganes de continuar. És la tradició familiar de la Granja Cal Videu.
Els inicis de Mas Gelats Vell es remunten a l’any 1946 quan el besavi Josep va comprar la finca i va adquirir 7 vaques destinades a la cria del vedell. No va ser fins al 1961 que es va munyir la primera vaca per la posterior comercialització de la llet. De mica en mica es va anar ampliant el ramat i millorant les instal·lacions. El 2006 es va crear Mas Gelats Vell S.L. una societat formada per l’avi Miquel, l’àvia Montserrat i el pare, en Josep. L’any 2019, s’incorpora a la societat en Damià Duran, fill d’en Josep, continuant amb la tradició familiar i formant un tàndem on la tradició i l’experiència del pare treballen colze a colze amb l’entusiasme i la innovació del fill. En una granja familiar tothom ho dona tot, en Josep i en Damià treballen de manera fixa, sempre recolzats de ben a prop de les seves germanes Judit, Esther i Gemma.
“Joves, emprenedors i amb moltes ganes de treballar, fent la feina ben feta”. Aquesta és la carta de presentació d’en Marc i l’Eloi, dos germans que són la tercera generació d’una tradició familiar que va començar als anys 40, en una granja situada a dins del poble de Tordera.
Més endavant els dos germans van apostar per comprar un mas als afores de la vila. És Mas Palomeras, en Marc i l’Eloi van fer tot el necessari per garantir el benestar animal i oferir una llet de primera qualitat.
Tot va començar a la granja Mas Fàbregas a Riudellots, on va néixer una petita empresa formada per en Jaume Bosch i els seus pares. Durant quatre generacions van ser masovers de la granja fins a l’enderrocament de la masia l’any 2006, degut a les noves infraestructures per les obres d’ampliació de l’A2. A partir d’aquest moment l’Eva, parella del capdavanter Jaume Bosch, formarà part de l’empresa.
Actualment treballen a la masia Mas Provençal, on ja són cinc les generacions que continuen produint llet i carn, apostant per les energies renovables i complint amb totes les normes de benestar animal, per tal de poder aconseguir un producte de màxima qualitat. Al 2013 va néixer un nou projecte, un obrador de productes làctics que elabora iogurts, formatges i gelats. La seva filosofia diu: “Mimem el vostre paladar a casa vostra”.
L’activitat lletera a Mas Borni va començar fa 4 generacions, l’any 1926, amb dues vaques. Aleshores, portaven la llet que produïen als hotels de la costa amb “el Carrilet”.
La granja va anar passant de pares a fills, sempre anomenats Joseps o Joans. Actualment ho porten en Joan i la Isabel, que hi van incorporar un obrador de formatges l’any 2015.
L’any 1945, amb un ramat de 10 o 12 vaques, en Josep Puigdevall, ajudat per la seva parella Maria Teresa Tarrés, van començar aquesta història a Cal Terrat Vell de Fornells de la Selva, seguint els passos del seu pare.
L’any 1997, el creixement del poble va provocar un trasllat. Llavors, els fills, en Salvador i en Xavier van agafar el relleu. Amb el nom de Germans Puigdevall Tarrés van comprar Mas Tomàs. No s’ha parat de fer créixer, millorar les instal·lacions, les condicions de treball, i sobretot el benestar de les vaques per garantir un producte de qualitat i boníssim.
La història d’aquesta explotació és molt peculiar, tres generacions amb el mateix nom i cognom. Cal Realista va començar a funcionar el 1954 quan en Joaquim Vilà (primera generació) i la seva dona Clara van arrendar la finca i van iniciar la seva professió com a agricultors i ramaders. El seu fill petit en Joaquim Vilà (segona generació) va anar continuant amb el negoci familiar i anys després va incorporar la seva dona Núria.
Anys després es va incorporar el seu fill Joaquim Vilà (tercera generació) el 2010 van decidir comprar la finca on a base d’esforç, treball, temps i dedicació han anat creixent renovant-se amb noves tecnologies fins a l’actualitat.
Qui havia de dir als germans Pere i Marta Riera que serien la cinquena generació al Mas Can Violant, una granja situada al Veïnat de Mont-roig a Cassà de la Selva, dedicada a l’explotació de boví de llet, una història que havia començat el 1888. Com la majoria d’explotacions han hagut de modernitzar la granja per complir amb tots els requisits establerts per una bona qualitat de la llet. La família aposta per una explotació intensiva de circuit tancat, buscant el benestar animal i complint tots els requisits de Welfair Quality. Una generació encarregada d’una producció respectuosa que cuida l’alimentació i busca el màxim confort de l’animal, obtenint així un producte de primera qualitat.
Si viatgem als seus orígens, tot va néixer amb només dues vaques, l’any 1920, amb en Josep Carreras. Van estar en una finca on eren masovers, Can Sastric, i el 1941 van traslladar les vaques a la pròpia finca (Can Punxa). L’avi Marcel·lí va ampliar la granja, i més tard, el 1975, el pare Agustí Rubirola va fer créixer encara més el projecte, primer ampliant la granja de Can Punxa i, posteriorment comprant la finca de Can Sastric i construint allà una granja nova. En Jordi Rubirola, fill de l’Agustí, és qui condueix actualment l’empresa amb la seva parella, la Dolors Plaja, acompanyat de la seva mare (Irene) i de la seva filla (Cristina), procurant sempre per la qualitat de vida de les vaques. Un projecte amb una evolució constant, que després de tot un segle i quatre generacions continua viu. 101 anys de dedicació plena, produint la llet que poc després arriba a les nostres llars.
Ja són tres les generacions que formen part de la història de Can Palau. El fundador va ser en Joaquim Fusté, que va passar el relleu al seu fill, l’Àngel. Ell, amb la seva parella, la Maria Assumpció, van seguir treballant a la granja. Més endavant, l’Eduard, va decidir formar part del projecte tot i saber que ès una feina constant.
L’Eduard, amb molt d’empeny i amb molt d’esforç ha aconseguit modernitzar l’explotació de Can Palau, on al costat dels seus pares continua treballant cada dia en el seu producte més apreciat, la llet.
Tot va començar fa 39 anys, és la història familiar d’en Jordi Vilà, de Can Seixanta, i l’Imma Molero. La família d’en Jordi ja es dedicava a la ramaderia, tenien vedells, porcs i algunes vaques, feien de negociants i venien pinso. En Jordi va decidir decantar-se per les vaques i les feines del camp. Avui dia, amb l’ajuda dels seus fills, generació rere generació, continuen amb una tradició familiar plena d’amor per la ramaderia, ja que tal com diuen ells mateixos: “És una feina que t’ha d’agradar molt, ja que hi has de ser 365 dies l’any, és sacrificat però també molt gratificant”.
La granja Can Pous amb 100 anys d’antiguitat pertany a una empresa familiar. Està situada a la comarca del Baix Llobregat, on només hi ha dues granges de vaques i molt poca ramaderia.
Ja fa uns tres anys que són socis de la Cooperativa Lletera de Campllong. En Carles Comorera, ja fa 44 anys que treballa on abans ho va fer el seu pare. Actualment amb el seu equip de sis persones, treballen en una superfície de 170 ha. de conreus per alimentar el bestiar. Produeixen blat de moro, ordi, gira-sol, veça i sorgo.
Al 1971 l’avi d’en Josep Maria, l’actual propietari, va comprar Mas Montells. Aquesta explotació es va iniciar amb unes 50 vaques i amb el temps, s’ha anat modernitzant, des del 1987 fins al 2014, arribant als 230 animals de producció que té actualment.
Va ser al 2002 quan en Josep Maria es va incorporar a l’explotació, llavors es va crear la societat EL MONTELLS S.C. formada per tres socis, en Josep Maria, la seva mare i el seu pare. El 2020 s’hi va afegir la Laia, la parella d’en Josep Maria. Són la tercera generació que continua amb la tradició, els seus avantpassats ja tenien vaques a la masoveria.
Fa tres generacions que l’àvia Encarnació va començar a munyir la seva primera vaca per portar la llet que n’obtenia a vendre al poble. Així va començar la producció de llet de Can Maymí de Llambilles i, des de 1964, sempre hi ha hagut vaques.
Actualment, l’Esteve i en Jordi Comas, gendre i net de l’Encarnació es troben al capdavant de l’explotació. En Jordi n’és la tercera generació.
L’explotació de “Can Pinell” té la seva base en les sis vaques comprades l’any 1982 pels pares d’en Salvador, en Pere i la Rosa.
El 1984 en Salvador decideix fer de ramader i el 1986, ja amb una trentena de vaques, comença el projecte d’una granja nova amb estabulació lliure, sala de munyir de 2×6 i augmentant la superfície de terres per farratges.
Des de llavors, amb una mitjana de 120 animals, tots ells nascuts a l’explotació, fins a arribar a principis del 2021 que neix “Ramaderia Can Pinell, SC” amb la incorporació dels fills i la instal·lació d’un robot de munyir, donant pas a noves generacions i nous projectes per tirar endavant amb noves il·lusions.
Can Pinell és una petita granja familiar amb molta vocació i feina.
Tot va començar l’any 1920, en una granja familiar situada a Bescanó, on actualment hi treballa la tercera generació formada per en Josep i l’Anna.
Ells són els encarregats de mantenir la seva explotació viva, mitjançant les millores necessàries per continuar treballant amb esforç, il·lusió i dedicació en el que més els hi agrada.
Can Porta és una granja familiar, són moltes les generacions que formen aquesta família de vaquers on actualment en Lluís és el capdavanter. Tot va començar amb el seu besavi, amb 3 o 4 vaques i seguidament va ser la seva àvia (la padrina) l’encarregada de continuar.
La següent generació, el pare d’en Lluís, va començar a fer algunes reformes i construccions a les instal·lacions de la granja, fins que va arribar el torn de’n Lluís, que continuà apostant per noves modernitzacions i tecnologies per adaptar Can Porta a les necessitats actuals.
La granja González és una explotació familiar ubicada a Sucs i va iniciar la seva activitat a l’any 1958. Actualment, els capdavanters en són en José Antoni, en Josep Joan i la seva parella, que els ajuda en les tasques administratives. En tots aquests anys han hagut d’anar actualitzant la granja per poder complir amb tots els requisits necessaris pel benestar animal i pel medi ambient. Molta feina i un gran esforç per continuar amb una tradició familiar ben arrelada.
Els besavis van arribar a can Buixó cap al 1900. Com a totes les cases de pagès bona part de la casa es destinava a estables i corts pel bestiar. Hi havia una mica de tot: terra, aviram, porcs, vaques, una euga…
El pare, era qui treballava els camps i la mare, la Dolors, era qui s’encarregava de conduir i munyir les vaques. Quan erem petits, després de l’escola a tots ens tocava col·laborar en les tasques de la granja. En Joaquim és qui porta l’explotació d’unes 290 vaques de llet amb l’ajuda del seu fill Mateu, seguint la tradició familiar.
La història de la família Andrés va començar als anys 40, ja tenien vaques al costat mateix de casa. Al cap d’un temps, a l’any 1990, la tercera generació va voler créixer, millorar i desenvolupar nous projectes, llavors van entrar a l’explotació de Granja Alegre, actualment en són els propietaris.
Van continuar amb el nom de Granja Alegre, encara que al poble tothom la coneix per la granja de Cal Leandro, el nom del padrí de casa que ho començà tot i va saber transmetre la passió per aquests animals.
La Granja Puigpinós Mitjavila és la tercera generació. Tot va començar quan, el 1940, el repadrí va regalar una vaca al padrí, en Pau Puigpinós. La quadra, que aleshores era sota de la casa, va anar augmentant els caps i el padrí va arribar a munyir 16 vaques manualment.
L’any 1980, el pare, en Mariano Puigpinós, va construir una nova granja i el 1996 el seu fill, en Marià Puigpinós, es va incorporar al negoci familiar. Actualment tenen 170 vaques reproductores, 125 vedelles de recria i 60 vedells d’engreix que cuiden juntament amb la mare, la Raida, la dona d’en Marià, l’Eva, i un treballador.
A Can Gimferrer fa uns 70 anys que es dediquen a les vaques. Els avis, en Jaume i Pilar, van comprar Can Gimferrer Nou l’any 1952. Un any després hi va néixer en Josep que, a inicis dels anys 80, va decidir treure les vaques de dins de casa i construir una granja a part. L’any 2000 en Josep i la seva dona, l’Assumpció, van instal·lar un dels primers robots de munyir del país.
El 2014 el seu fill, en Pau, es va incorporar al negoci donant pas a la tercera generació de la nissaga.
Fa molts anys que la família Tarragona Pedrós es dedica a la ramaderia. I, tot i que el creixement urbanístic va fer que l’any 1992 la família hagués de construir una nova granja allunyada del poble, no han deixat mai el negoci familiar.
Actualment aquesta granja de Linyola és regentada per pare i fill, la 3a i 4a generació.
La granja de Can Bosch Nou és a Granollers de Rocacorba, a la Vall del Llémena, que va ser descrita per Josep Pla com “una miniatura deliciosa d’una vall del nostre país”. Tot va començar al 1970, quan en Josep Pujolràs i la Montserrat Torrent hi van anar com a masovers amb un petit ramat de vaques lleteres. Al 1996, en Quim, el seu fill, va agafar el relleu. Al 2006 s’hi va incorporar en Marc, nét i nebot d’uns veïns del poble. Ara compten amb uns 230 caps de bestiar i 68 ha de conreus per a la seva alimentació. En Quim és capaç de reconèixer el centenar de vaques que muny cada dia només veient el seu braguer.
Tot va començar quan els besavis es van instal·lar a la finca El Mas Martí. Van iniciar l’activitat agrícola i ramadera amb el poc que tenien i van aconseguir formar una explotació familiar.
Pel Mas han passat quatre generacions fins al dia d’avui. Actualment el capdavanter n’és en Jordi, tot i que tota la família col·labora en les tasques ramaderes i agrícoles.
En Jordi ha anat modernitzat la granja: el 2008 la va adaptar amb les noves eficiències energètiques col·locant plaques solars i el 2019 va adquirir una finca per poder tenir més terres de conreu.
Can Raset és una explotació lletera de Vidreres que ha passat de generació en generació. Els seus inicis es remunten al 1890 amb el senyor Isidru, besavi de la generació actual, que va començar amb quatre vaques. Posteriorment, el seu fill Pere Raset va continuar amb la tradició familiar i, anys més tard, la va deixar en mans del seu fill, Josep Raset. En Josep, juntament amb la seva muller Mª Teresa i els seus germans, van començar a dedicar tots els esforços i coratge per fer de la feina de granger una responsabilitat pel benestar dels animals i de qui els cuida.
Actualment l’explotació està en mans d’en Francesc i en Pere, fills d’en Josep i la Mª Teresa. Han passat de tenir una petita granja al centre del poble a aixecar-ne una al costat de l’antiga casa pairal de can Raset (on el besavi va començar) amb totes les característiques i condicions per apostar pel benestar animal, procurant innovar cap a nous sistemes de lideratge i de producció que fan de l’ofici un ecosistema de vida.
La Granja la Creueta és una petita explotació ramadera formada per en Pere i la Maite. Els pares d’en Pere van començar a munyir les primeres vaques cap a l’any 1961. Ell es va incorporar a la granja ben jove, amb setze anys. A causa de la defunció del seu pare va fer-se càrrec de la granja i, amb l’ajuda de la mare, va tirar endavant l’explotació ramadera amb la mateixa passió pels animals.
Anys més tard es va casar amb la Maite. Actualment en són els capdavanters amb l’ajuda de les seves filles.
Ramaderia Sant Jordi és el resultat de la fusió, l’any 2010, de dues granges que estaven en funcionament des del 1960.
En Jordi i l’Albert són qui van decidir fer una granja completament nova, innovant amb les noves tecnologies i potenciant el sector lleter. Van canviar la zona urbana on estaven ubicats per un paratge ampli que els permetés, en un futur, poder créixer.
Situada al bonic poble de Sant Medir (Sant Gregori), al paratge natural de la Vall del Llémena, Can Feliu és una petita explotació familiar fundada l’any 1969. El començament, amb només 3 vaques, va ser dur, però amb el pas del temps ha anat creixent.
En Robert, agafant el relleu i seguint els passos dels seus pares, i amb l’ajuda dels oncles, ha seguit amb la tradició familiar. Una feina molt sacrificada, però que l’apassiona des de ben petit. Ha fet un pas endavant, ha modernitzat i robotitzat l’explotació per aconseguir un producte de màxima qualitat i adaptat a les noves necessitats del sector.
L’any 1996 es va formar l’empresa SAT Solius, amb la fusió de les granges, el Mas Pijoan i el Mas Patxot. Els dos masos es troben a Solius, a Santa Cristina d’Aro, i des de la dècada dels seixanta produeixen llet.
Des dels seus inicis les dues granges s’han ajudat sempre en múltiples tasques agrícoles. Fins al moment en què els fills de les dues famílies, en Joan i l’Àngel, van decidir agrupar-se en una única empresa, SAT Solius. Aquesta unió ha permès a ambdues famílies expandir el negoci, gestionar millor el temps i modernitzar l’explotació per tal d’assolir els reptes actuals de produir llet de la màxima qualitat.olius
Can Massó és una petita explotació familiar situada als afores de Llagostera. El 1936 Esteve Boadella i el seu fill van comprar la masia, però no va ser fins al 1939, en acabar la guerra, quan s’hi van instal·lar. Van començar amb només tres vaques, dos bous i una euga.
El net, Josep Boadella, juntament amb la seva dona, va continuar amb la granja familiar, amb dotze vaques, porcs i aviram. L’any 1984 s’hi incorpora amb 18 anys el nebot, Jordi Cros. Des del 1991 és ell qui porta la granja i, amb l’ajuda de la seva dona Núria, de mica en mica i amb molt d’esforç, han anat augmentant l’explotació fins a l’actualitat.
El Mas Casadellà és una granja familiar situada a Vilablareix. L’explotació es va iniciar cap al 1940. Va ser l’avi d’en Narcís qui, amb molt d’entusiasme, va començar a munyir la primera vaca. El seu pare en va seguir les passes i, avui dia, ell és qui en porta les regnes.
Actualment, només hi treballa en Narcís, combinant la producció ramadera amb la venda d’hortícola.